dimarts, 26 de maig de 2015


Farigola silenciosa 
que creixes acollidora
 aquí






Emma Rovira
HAIKUS
 PLANTES AROMÀTIQUES

Faig bona olor                                                                  
i se m’aproxima tothom,                                                                   
fins i tot les mosques.                                                            

ROMANÍ                                                           
Faig bona olor,                                                                             
atrec a les abelles                                                                         
que em fan por.                                                                              

 LLUNA                                                                           
 Sóc la reina de la foscor,                                                                                 
el sol em té por                                                                 
i tu estàs al llit.                                                         





Marti Blaya
1ESO C
Curs: 2014-2105

Català

dijous, 14 de maig de 2015

ESQUERDES

Els tremolors parteixen el terra en dos,
  les aigües es tornen subterrànies, 
amb el pas del temps es creen noves vides.

youssef El yazidi 1rD

Haiku



Les plantes aromàtiques
fan olors diferents
 i surten del no res.

Haiku


LA MENTA

Fulles de la menta:
són fulles de l'amor.
per la forma de cor.



Laia Falgueras
1r ESO D

L'arbre vermell

HAIKU
L'arbre vermell
floreix ràpidament 
com una gran gota a l'aigua.

3f768d8133c812ce0dc4171d6c34d5fa_large.jpg (800×537)

                                                   Cristina Monge
1ESOD

La mimosa



HAIKU



Les flors són com pompons de carrosses,
mimoses rosses que el vent ventila
per saber que és primavera.
Loubna Afelad
1rD ESO



Haiku: Roselles


Roselles

Flors pintades de vermell
dansen juntes a l'horitzó.
Que bell !

L'escarabat

HAIKÚS
L'escarabat

L'escarabat rodola per l'hort
mentre menja
herbes verdes.





Pere Grau
1rD

Haiku: Les maduixes(Raul Padilla Ruiz, 1rD)

Haiku



Les maduixes
 intenten madurar
 per diferenciar-se del verd.
L'ORENETA (Edward Stancu)


L'oreneta negra,
que contenta se la veu
volant en el cel!


Edward Stancu 1rD 

dimecres, 13 de maig de 2015




Maduixes

Petites flors
que seran de color vermell
suren en el terra,
caminen en cel

Lluna

Rodona, minvant
il·lumina la foscor
i alegra la nit






Nil Peña
1C 


HAIKUS

CEBA

Amagada al subsòl
estic esperant
 l’estirada.







ALLS

Picants,
 esperem el moment
que ens arrenquin per la ment.


Bernat Moles 
1er C


                              ROSELLA

Sembla ballarina quan es mou per l'aire,
bonica i solitària,
fràgil com un vidre.


Melody Hernandez 
1rC
Català



     Historia de sant Jordi inventada. 

                                       El Cavall Sant Felip.

En una vila que es deia Montdrac hi vivia un grup de dracs que tenia un problema: una princesa ferotge es menjava els animals i destruïa cases del poble.
-Correu, arriba la princesa, correu! -cridaven des de d’alt del campanar.
-Menjaaaaaaar, menjaaaaar, tinc gana!!!!!! -cridava la princesa.
La princesa ho destrossava tot per on passava. Quan es van quedar sense animals, va amenaçar que si no li donaven menjar, convertiria el poble en un centre comercial.
Degut a aquesta emergència van fer una reunió amb els dracs més importants del poble, i van decidir que farien un sorteig i, al drac que li toqués, la princesa se’l menjaria i, a canvi, no construiria un centre comercial.
Tot anava bé, fins que un dia va passar una cosa espantosa.
-I avui li toca aaaaaa....No pot ser, és impossible!
-Què passa? -es queixava el públic.
-Li ha tocat al príncep Sant Jordi -deia plorant el presentador del sorteig.
Sant Jordi anava murmurant mentre caminava cap al palau de la princesa.
-És injust, les coses dolentes sempre em toquen a mi, no els hi podia tocar als meus germans, no, sempre igual!
Al cap d’una estona, davant del palau:
-Bé, ja he arribat. Toc Toc, hi ha algú? Vinc a ser devorat per la princesa -deia Sant Jordi.
-Ja vinc, un moment, que m’estava dutxant- diu la princesa.
Quan surten al carrer, arriba una visita inesperada.
-Sóc en Sant Felip, he vingut a salvar en Sant Jordi.
Era un cavall que anava muntat a sobre el seu escuder.
El cavall va baixar del seu escuder i va començar a lluitar amb la princesa.
Com que veia que no guanyava, va pensar que si despentinava a la princesa, la princesa s’hauria de pentinar i mentrestant la mataria, i axí ho va fer.
-Nooooo, el cabell no val -deia la princesa mentre el cavall la matava.
I de la sang de la princesa va sortir un cupó de descompte al Zara del costat i una entrada al balneari.
I van acabar tots feliços al balneari, i amb roba nova.
Marc Morató Aliu
Catala
1rC

dijous, 7 de maig de 2015

Maduixes Vermelles | Haiku

HAIKU

Les maduixes maduren
per demostrar
la seva força vital 

Haiku Fet per Ivan Garcia Cabrera de 1rD

Ivan Garcia Cabrera
1rD Català

HAIKU



LES MADUIXES

Maduixes verdes, 
preparades  per créixer
i canviar de color.


ELS TOMÀQUETS

Tomàquets petits,
agafats a un pal
i lligats amb cordes.


PLANTES AROMÀTIQUES

Plantes aromàtiques,
semblants a un arbust,
però amb olor.

Oriol  Fernández
1D
Català

El país de Llaminalandia




EL PAÍS DE LLAMINALANDIA
En el país de Llaminalàndia hi viuen uns sers fets de galeta en forma degaleta.
Si agafem el camí principal per anar a Llaminalàndia i els vigilants del país ens deixen travessar el pont del riu de taronjada, trobem la muntanya de gelat, feta de gelats de tots els gustos, amb galeta i cagarritos de colors per sobre. Més endavant  trobem el volcà de xocolatad’on tot el dia surt un fum amb un olor boníssima, tot seguit trobem el castell de la mona de pasqua i al voltant té un riu de llimonada on hi neden cocodrils i peixos de goma, en aquest castell hi viuen el rei i la reina de les galetes. Seguidament trobem la muntanya de la llet merengada i la nata muntada, on tots els habitants del país poden anar-hi a practicar l’esquí  i a sota d’aquesta gran muntanya s’amaga la cova de les càries, allà hi ha la presó del país i tot aquell que no es renta les dents abans d’anar a dormir, és empresonat una setmana.Després trobem la ciutat dels goluts, aquesta ciutat té pocs colors, les cases són fetes de massapà blanc i els teulats de les cases són igual de massapà però més torradets i resistents. Uns quilòmetres més enllà hi ha la ciutat de les llaminadures on casi tot està fet de galeta i està decorat amb sucre fondant de colors, els cotxes i tot tipus de transports dels habitants d’aquesta ciutat són fets de llaminadures, els semàfors estan fets de piruletes i els arbres són de cotó de sucre.
Per acabar cap al final del país hi ha el desert dels caramels, en aquest desert et pots perdre molt fàcilment perquè la sorra està feta de sucre de mils colors i de tant en tant et trobes caramels gegants repartits per tot el desert, aquests caramels són tots del mateix color i per això és fàcil perdre’s. També al final del país trobem la muntanya de granissat de llima.
Per acabar, Llaminalàndiaestà molt ben protegida, doncs de la muntanya de granissat de llima hi neix una font de taronjada on hi raja suc de taronja formant un riu al voltant de tot el país. En aquest riu hi viu un drac que està fet de xocolata blanca i llença pica-pica per la boca si algú l’ataca.
Per últim haig de dir que aquest país és molt interessant, doncs quan plou cau gelatina del cel i quan neva cauen copets de nata i llet merengada.


CLARA MONTES CORP
1er ESO D

País imaginari: LAUGH

Em dic Lau. Laugh, en realitat. Per molt que a mi m'agradi tenir el nom del meu país, a la gent sembla que no, així que s'entesten en dir-me Lau. I tampoc em molesta, la veritat.

El meu país no té riqueses. Almenys, no de les tradicionals. Les cases s'amiden segons el nombre d'habitants, i els sous segons les persones a qui ha de mantenir el treballador. Per als oficis més difícils hi ha més persones, així que no s'hi han de matar gaire.

A Laugh hi ha uns paisatges preciosos. És això al que em refereixo quan dic que de riqueses sí que n'hi ha.
El meu lloc preferit és la Torre. Quin nom més rebuscat, eh? Però tot i que amb el nom no s'hi hagin esforçat gaire, amb la construcció i situació sí. És molt maca, i a cada pis es pot veure una vista diferent. És impressionant com pot canviar la percepció de les coses segons el punt des d'on es miri. És això el que per a mi simbolitza.

La gent de Laugh és també m'agrada molt. N'estic molt orgullosa. Tothom és molt amable i educat. És més, una de les grans diferències entre el meu país i altres és que tot està molt net sempre. Aquí el més important és ser agradables i atents amb els altres i, de fet, és el nostre lema: "la clau de l'èxit és, sens dubte, ser agradables amb la gent. Si així ho fem, podrem viure ben contents." A la bandera ho resumim, no us penseu que hi escrivim tota la parrafada, però a mi m'agrada més dir-ho sencer. M'encanta com sona quan ho diem tots a la vegada. Totes les veus es barregen i en formen una, tot i ser tan diferents. Això és el que passa amb els habitants d'aquest lloc: malgrat tenir tantes diferències, ens "barregem", formant el que nosaltres estem tan orgullosos d'afirmar que és casa nostra.

Us convidaria a que vinguéssiu a visitar-me, però tots sabem que no podeu. Així que, en comptes d'això, us animo a que feu tot el possible per a intentar que a casa vostra s'estigui tan bé com a casa meva. Us asseguro que no cal fer gaire res per a aconseguir-ho.

Laura Páez
1r D


El país del tenibert

Hi havía una vegada un país que era tot relacionat amb el tenis, reds, pilotes, raquetes, estris per netejar les pistes, en definitiva tot eln que està relacionat amb el meu esport preferit i el que practico.
Les cases són amb forma de raqueta, els cotxes són amb forma de red i amb les rodes de forma de pilota de tenis, aquest món méncanta m’agradaria molt viuere en aquest món.
Ja que en aquest món hi viuen tot tipus de tenistes, i jo hi hauria d’estar ja que jo tambe sóc tenista.

                                                             Albert Rodriguez, 1r esoD