dijous, 30 d’abril de 2015

El país dels torrons




LLOC IMAGINARI
El país dels torrons:
Hi havia una vegada, un tall de torró de xocolata que ningú es menjava ja que el Nadal s’havia acabat i aquest tall era el q va sobrar. Al cap d’uns dies, el torró s’anava desfent, i com que ningú se’l menjava, aquest es va enfadar. Va decidir que tornaria a la botiga on l’havien comprat a parlar amb el propietari i intentar pertànyer a una altra família. Així que, un dia va agafar les seves maletes i se’n va anar cap a la botiga. La gent el mirava però ell no se’n adonava perquè sabia que ara tindria algú que volgués cuidar-lo. Quan va ser a la botiga i va parlar amb el venedor, ell va accedir a que es quedés allà fins que algú més el volgués comprar i el regalarien. El tall de torró va dir que no volia ser regalat, volia anar amb algú que el comprés i demostrés que el volgués de debò. El botiguer va acceptar de nou. Un dia, un nen va anar a comprar torró pel Nadal següent i va voler agafar aquell tall. Però el nen no sabia que aquell torró parlava, i se’l va endur. A la nevera de casa del nen, va trobar molts més torrons del seu tipus que també parlaven. Així que des d’aquell dia, van formar el país dels torrons. Més ben dit nevera, però en fi, el tall de torró va trobar algú que l’estimés.

Oriol Fernández
1D
Lloc imaginari


 

País imaginari


EL MÓN DELS LLAPIS

Hi havia una vegada, un món de llapis. En aquest món tots eren llapis, menys el recent nascuts que enlloc de néixer llapis eren gomes d’esborrar.
Aquests vivien en una mena d’estoigs grans de tres pisos. En el primer pis hi havia normalment la sala d’estar, que la televisió era en forma de maquineta, el sofà era un permanent…
Els habitants que vivien en aquest món, morien quan s’acabaven.
Entre ells, es comunicaven escrivint en papers que tenen sempre a la part inferior del cos.                                                                    
Els anys es compleixen quan passen 3 anys nostres.



Berta Serra
1rD

Un país imaginari: El salchipapamón

El salsitxapapamón

Compta la llegenda, que un jove de vint anys, va viatjar a un món paral·lel a través d' un portal ocult. Segons els científics, no sabien com obrir aquell portal, però aquell jove que es deia Robert, en va dir que es tenia de posar a cantar la ''Cancó de la salchipapa'' davant d' un mirall, fent que el mirall es transformés en el portal ocult. Ell va assegurar que a l' altre costat del portal es trobaven persones, però eren una barreja de salsitxa i de patata fregida. Va veure que tots alabaven potser al seu déu, un nen gras i mig desnuat que cantava en castellà:<<Me comí una salchipapa, me comí una salchipapa y que cosa tan sabrosa...>>. En Robert, impactat, va sortir corrents d' aquell portal i va trencar el mirall, per no tornar-hi mai més, ni per veure lo lleig que n' era.



 LLOC IMAGINARI
El país dels torrons:
Hi havia una vegada un tall de torró de xocolata que ningú es menjava ja que el Nadal s’havia acabat i aquest tall era el que va sobrar. Al cap d’uns dies, el torró s’anava desfent, i com que ningú se’l menjava, es va enfadar. Va decidir que tornaria a la botiga on l’havien comprat a parlar amb el propietari i intentar pertànyer a una altra família. Així que, un dia va agafar les seves maletes i se’n va anar cap a la botiga. La gent el mirava però ell no se n' adonava perquè sabia que ara tindria algú que volgués cuidar-lo. Quan va ser a la botiga i va parlar amb el venedor, ell va accedir a que es quedés allà fins que algú més el volia comprar i el regalarien. El tall de torró va dir que no volia ser regalat, volia anar amb algú que el comprés i demostrés que el volgués de debò. El botiguer va acceptar de nou. Un dia, un nen va anar a comprar torró pel Nadal següent i va voler agafar aquell tall. Però el nen no sabia que aquell torró parlava, i se’l va endur. A la nevera de casa del nen, va trobar molts més torrons del seu tipus que també parlaven. Així que des d’aquell dia, van formar el país dels torrons. Més ben dit nevera, però en fi, el tall de torró va trobar algú que l’estimés.

Oriol Fernández
1D
Lloc imaginari