diumenge, 23 de novembre de 2014



DESCRIPCIÓ D'UN LLOC IDEAL



El meu lloc ideal és un poble amb pocs habitants, on la gent se saluda pel carrer i tots s'ajuden mutuamet. 
El poble té poques cases i moltes masies amb cavalls i animals de granja, un ajutament petitó, al debant hi ha una petita plaça i a dins hi ha un local social per anar a passar l'estona la gent gran i la no tant gran, també hi ha el consultori mèdic on hi ha un metge molt simpàtic que coneix a tota la gent. Al costat de la plaça hi ha una petita escola on tots els nens del poble van a la mateixa classe perquè són molt pocs. 
En el poble no hi ha carreteres, només camins de pedra que porten a les cases i de sorra a les masies, per aquets camins passen els nens amb bicicleta tots els dissabtes i van fins les masies a muntar a cavall, a ajudar a munyir les vaques, a esquilar les ovelles i cuidar dels animals.
L'aire del poble és net i pur, doncs està rodejar de boscos i a dins el poble hi ha molts arbres i plantes, això fa que es respiri un aire molt saludable sense contaminació.
Totes les cases del poble tenen jardí i algunes piscina, les persones que no tenen piscina sempre poden anar a casa del veí a refrescar-se a l'estiu perquè en aquest lloc la gent és tan amable i bona que deixa tot el que té als seus veïns.
En el poble també hi ha camps de conreu, tothom té menjar de l'hort a casa seva i si una persona té mongetes i l'altre té pebrots, s'intercanvien el menjar per tenir de tot i l'ho més bo és que ni el pesen ni el paguen, és un simple intercanvi.
En els boscos, a la tardor, la gent hi troba bolets i a la primavera espàrrecs.
A la plaça del poble hi ha un forner que treballa tota la nit per tenir el pa a punt per tots els veïns a les 7 del matí i com que aquest poble és ideal, els diners no serveixen tot ho fan per intercanvi.
A les granges igual, intercanvien la llet i la carn per els productes de l'hort i el pa.
L'aigua tampoc l'han de comprar perquè hi ha la font d'aigua potable on surt una aigua boníssima.
Com que aquest poble està a prop del mar, el  pescador també té molta feina i cada dia al matí surt a pescar per poder intercanviar el seu peix.
Per a mi aquest és el poble ideal on tots s'ajuden i viuen en pau.


CLARA MONTES CORP
1r ESO D

dimecres, 19 de novembre de 2014

Cal.ligrama


                                                                     Laura 1er ESO C

diumenge, 2 de novembre de 2014

Soliloqui ( cadira )

Sempre seré així, és el que m’ha tocat, estar fixat en aquesta casa. Les meves mans i les meves potes sempre de cares a terra, i l’esquena sempre mirant cap a dalt, però mai puc veure ni contemplar el cel,  perquè hi ha parets que ens separen.
De la família, em varen separar un dia traumàtic, després de transformar-me tal com sóc. Ara mateix tinc la companyia de quatre cadires velles i amargades i la pols que, a vegades em treuen. I els amos, de tant en tant, em fan servir per a posar-hi els colzes i tirar-me engrunes de menjar.

Voldria ser tan sols un esperit errant d’una aventura, i tenir la llibertat, això és el que em dic mentre ploro desconsoladament. Penso en que ningú m’aprecia, ningú em valora tal com vull, i puc veure que estic dintre d’un túnel fosc, molt fosc, i sense sortida,. Aquí és on el destí m’ha dit que moriré, sol i trist. Aquesta és la vida d’una taula.

Sergi Guisset,  3r C