dijous, 15 de maig de 2014

Unes vacances mitològiques

“El dia dos d’agost havia arribat. Era el gran dia. Les tres amigues se n’anaven de vacances a Sardenya.[...] La Noemí era alta, prima, d’ulls verds i morena fosc. L’Elsa  era mitjana, esvelta, d’ulls grisos, i tenia el cabell com els camps de blat. La Zoe era rossa, baixeta, rodoneta, amb uns ulls grans, molt expressius, bonics i negres com el carbó. A les tres els fascinava el món subaquàtic.
[...]Quan portaven una bona estona a l'aigua, van veure una cova inusual i van decidir ficar-s’hi. En sortir a la superfície, ja a l’interior de la gruta , van veure una caleta, van sentir uns gemecs que semblaven cridar-les però eren les Grees. [...]
No estaven al mar, eren a l’infern, un lloc temut per a molts. On hi havia Hades, déu de l’infern. [...] Hades les va rebre al riu de les ànimes perdudes i els va explicar que eren aliment per al seu “gosset”, El Ca Cerber.
[...] Quan van sortir, el localitzador del GPS es va activar indicant la seva ubicació. Els guardacostes les van rescatar. Sempre ho van recordar, mai ho oblidarien. Era el seu secret. D’explicar-ho, ningú les hagués cregut.”  


Clara Sánchez
            
UN VIATGE A GRÈCIA

Avui és el gran dia, avui anem de viatge amb la classe de 2n d'ESO D a Grècia. Tota la classe està molt emocionada excepte jo. A mi, això d'estar uns dies fora de casa, no és que m'entusiasmi. Però com que hi anem tota la classe, és diferent.
Són les 5 de la tarda i agafem el vaixell rumb a Atenes. A la nit amb els meus col·legues sentim sorolls i ens girem, veiem ombres i correm a veure qui és. No veiem ningú. Segur que deu haver sigut l'Albert, el pallasso del grup.
A la nit al camarot sentim sorolls a la porta, però tampoc hi ha ningú.
Per fi arribem a Atenes. Anem directes al Partenó. Quina passada! No em pensava que fos tan gran. Hem vist moltes escultures. És impressionant l'escultura de la Medusa, sembla de veritat. Les serps del seu cap es comencen a moure. Al cap de cinc segons: ZAS! En Jordi, la Clàudia i l'Oriol petrificats. La Medusa va atacant amb la seva mirada a tots els alumnes. Ara va agredir la Júlia, com que la Júlia és tan presumida i tota l'estona s'està pentinant, amb el seu mirall reflexa la mirada de la Medusa contra la pròpia fera i queda petrificada.
Quin cansament de viatge, sort que ja tornem...Però m'ho he passat molt bé!

Berta Gomes
2n ESO D

diumenge, 11 de maig de 2014

Publicitat: valors i capacitat de sorpresa


Quina relació podem establir entre les imatges d'aquest anunci i el producte que amaga?

Amb quin tema juga?  Quins valors explicita? 

dijous, 8 de maig de 2014

Les Gòrgones


Un dia, quan jo i els meus tripulants del nostre vaixell estàvem navegant per l'Oceà Pacífic, vam veure enmig de l'horitzó una illa molt gran.

Atrets per la curiositat, vam decidir aturar-nos a aquella illa tan misteriosa i enigmàtica. Vam desembarcar en una platja de l'illa i, al poc temps de investigar-la, vam començar a veure animals petrificats de pedra per tot arreu.

Més tard vam veure persones petrificades que tenien cares de por. Just en aquell moment, vam sentir un soroll d'unes ales, tot seguit una fressa molt gran d'un animal que reptava, semblava com si vinguessin més d'una o dues serps. Vam veure una d'aquelles Gòrgones de les que tan es parlava; era la Medusa, que era la més terrible i ferotge de totes les tres germanes. Tenia una aspecte terrorífic, amb ales i urpes i en el cap, en comptes de tenir cabells, tenia serps. Molts dels meus tripulants van quedar petrificats, jo i el meu millor ajudant ens vam escapar amb la poca tripulació que quedava viva i vam fugir cap al nostre vaixell.

La Medusa ens va perseguir i va ser llavors quan se'm va acudir una idea per derrotar-la, així que vaig agafar un mirall i vaig fer reflectir la seva pròpia cara i, efectivament, la Medusa va quedar petrificada. Vam tirar-la per la borda i ens allunyàrem el més ràpid possible d'aquell lloc.


 



Alex Martinez

2nD

Descripció d'un fet amb els cinc sentits

Una nit llarga

Dins l’espessor de la nit. Tots fent gestos i movent-se. Quina emoció tan forta!
Trobo una, dues persones famoses. Tot de mòbils i càmeres gravant… Quin espectacle!!

Un lloc que m’agrada molt

M’agrada molt la meva habitació, perquè puc estudiar en pau, fer els deures bé i jugar a l’ordinador quan vulgui. La meva habitació no és petita, és de color blau clar i fosc i té una finestra bastant gran que dóna al carrer Anoia, de Palafrugell. M’agrada molt el paisatge que veig, perquè quan m’avorreixo puc mirar tots els cotxes que passen, les persones i els gossos que hi passegen... Des de la finestra també puc veure un bosc magnífic i molt gran, amb molts arbres.


Adrià Garcia
2on D