divendres, 26 d’octubre de 2012

TOTS ELS MEUS NOMS

TASCA: escriure un text breu sobre el teu nom

"Caçadors de paraules" es pregunta per què ens diem com ens diem, què volen dir els noms i de quina manera ens marquen.

Per escriure el text abans pots buscar informació: 

L'EXEMPLE:
Quan em pregunten com em dic, tinc sempre molta feina: he de repetir-ho mitja dotzena de vegades i he de donar tota mena d'explicacions. Suposo que si m’hagués conformat amb el Montserrat que van triar els meus pares per unanimitat, no tindria tants maldecaps. Però quan era adolescent vaig decidir que el nom de la patrona de Catalunya no estava fet per a mi, hi havia massa gent que s’ho deia (més de 89 mil persones!) i era massa carrincló. O sigui que hi vaig fer un petit canvi: el vaig escurçar i el vaig començar a escriure amb U i A, tal com sona, sense tenir en compte l’ortografia. A partir d'aleshores vaig convertir-me en la Muntsa, la noia del nom rar. Tot i que el porto transformat, us he de confessar que no m’acaba de fer el pes, l’accepto amb resignació, és el nom que m’ha tocat. És clar que molt pitjor hagués estat que m'haguessin posat Nelly, tal i com va proposar una de les meves àvies... Les meves amigues de l’ànima em diuen pel cognom. Per a elles sóc la Tortós, com quan anàvem a l’escola i la monja passava llista. Que em diguin així m’encanta! Però el que m’agrada de veritat és el nom amb què em va batejar un noviet que vaig tenir: tanguapa. Ja ho diuen que l'amor és cec!